Més estalvi energètic, però més contaminació. Aquesta és la paradoxa que genera la substitució als carrers de Barcelona de l’enllumenat tradicional de llum taronja  

—suposadament menys eficient energèticament— per LED de llum blanca més contaminants lumínicament, perquè emeten elevades quantitats d’espectre de llum blava que és perjudicial per a la salut i per als ecosistemes.

En els darrers 3 anys, el govern municipal de la capital catalana ha substituït fins a 48.500 punts de llum tradicional —les bombetes de sodi d’alta pressió— per la tecnologia LED, el que representa que el 31% de l’enllumenat de la ciutat sigui ara de llum blanca. Si gràcies a aquesta substitució, Barcelona defensa haver aconseguit un estalvi energètic del 7% i 1.700 tones menys d’emissions de CO2, l’augment de LED de llum blanca ha provocat, per contra, un increment de la contaminació a la ciutat des de 2010 que, d’altra banda, nega el consistori.

Si bé, segons fonts municipals, l’ajuntament barceloní defensa que la capital catalana “no pateix un problema de contaminació lumínica”, l’estudi de ciència ciutadana Cities at Night demostra que els LED que utilitza el municipi per a l’enllumenat públic, amb una temperatura de color de 3.000ºK per a les voreres i entre 3.500ºK i 4.000ºK per a les calçades segons el consistori, haurien incrementat en la darrera dècada la contaminació lumínica de la ciutat. Aquesta contaminació lumínica de Barcelona genera un resplandor de llum artificial que es pot veure des de Mallorca, és a dir, des de 400 quilòmetres.

Liderada per Alejandro Sánchez de Miguel, astrofísic i investigador de la Universitat Complutense de Madrid, la investigació analitza de forma detallada la progressió accelerada en la utilització de cada tipus de llum, diferenciant les ones de llum blava, verda i vermella. I ho fa a través de l’anàlisi de les imatges en color obtingudes amb càmeres digitals pels astronautes de l’Estació Espacial Internacional i el satèl·lit nord-americà Suomi NPP, que es van calibrar per poder-les utilitzar per primera vegada amb finalitats científiques.

Fins ara, els satèl·lits només captaven imatges en blanc i negre i, per tant, no detectaven les emissions en l’espectre blau de la llum LED. Ara, per primer cop s’ha pogut cartografiar la variació de la composició espectral de la il·luminació de la ciutat des de 2012 fins a 2020. Les imatges nocturnes aèries demostren com la capital catalana ha canviat de color a la nit i està passant del taronja al blanc, un canvi associat principalment a la substitució al llarg dels anys de l’enllumenat de Barcelona, de les bombetes de sodi d’alta pressió a la tecnologia LED.

Per reforçar els resultats de les imatges, l’investigador també ha calculat l’impacte de la contaminació lumínica a la capital catalana. Els càlculs, que utilitzen entre altres paràmetres la temperatura de color de l’enllumenat de la ciutat, el percentatge de LED instal·lats i la potència utilitzada, evidencien que, a la capital catalana, la implantació de llum blanca hauria fet incrementar, des de 2010, l’índex de supressió de melatonina, —l’hormona que regula el nostre rellotge biològic—. En altres paraules, les dades evidenciarien una relació entre l’increment de llum d’espectre blau i una reducció de producció d’aquesta hormona o cosa equivalent a què l’exposició a la llum artificial en horari nocturn inhibeix la secreció de melatonina, l’hormona que regula la funció de la son. La seva carència afecta el sistema immunitari, genera envelliment cel·lular, es relaciona amb l'aparició de diabetis, obesitat i alguns tipus de càncer.

L’estudi ha analitzat també l’impacte de la llum blava en l’increment de la contaminació lumínica en altres ciutats com Madrid o València. A nivell de tot Espanya, la investigació ha xifrat l’increment en un 13% en una dècada, un 24,4% a nivell europeu. “Això implica que la implantació dels LED, lluny d’ajudar a la sostenibilitat global, està produint un efecte rebot”, adverteix Sánchez de Miguel.

45 milions d’euros per millorar l’enllumenat en tres anys

L'enllumenat públic de Barcelona inclou més de 146.000 punts de llum que presenten una disparitat de criteris i models, resultat d'anys de diferents renovacions urbanístiques i manteniments aïllats. L’equip de govern municipal defensa que la gestió actual busca generar una imatge nocturna de la ciutat que homogeneïtzi els criteris estètics i funcionals, incorporant la tecnologia LED als punts de llum per millorar la sensació lumínica amb llum blanca, a través de repartir millor la llum i evitar punts foscos i taques de llum. A més, ha reduït l’alçada dels punts de llum en voreres per sota dels cinc metres i sempre per sota de la capçada dels arbres. També utilitza diferents temperatures de color en vial i vorera.

L’Ajuntament de Barcelona fa servir dues vies per millorar la il·luminació de la ciutat: el contracte d’enllumenat públic, que s’encarrega del manteniment i la conservació dels diferents llums, i els plans de renovació integral, ja que els fanals del carrer tenen una vida útil d’entre quinze i vint anys. El consistori va començar el procés de substitució de bombetes de vapor de sodi per llums LED el 2016. Des d’aquell any, totes les renovacions es fan amb aquesta nova tecnologia que persegueix, segons el consistori, un doble objectiu. Per una part, han permès reduir el consum energètic fins al punt que només representi un 20% del consum energètic del consistori, malgrat admetre que les làmpades de vapor de sodi d’alta pressió són força eficients i, per altra, volen millorar la sensació lumínica gràcies a l’ús de llum blanca i la sensació de seguretat. 

En aquest sentit, en els darrers tres anys, el consistori ha invertit 45 milions d’euros per reforçar i millorar l’enllumenat de la ciutat i ha realitzat prop de 600 actuacions seguint els criteris establerts al Pla Director d’Il·luminació. Segons càlculs del consistori, es treballa per a què al 2030, tot l’enllumenat públic de la capital catalana sigui de LED. 

Bombetes LED, més eficients energèticament?

Malgrat que l’ús dels LED s’ha multiplicat per la seva pretesa eficiència energètica, les bombetes que combinen millor l’alta eficiència energètica i el respecte al medi ambient són les de vapor de sodi d’alta i baixa pressió, juntament amb els LED Àmbar de 2.200ºK. En el cas de Barcelona, encara que el canvi de bombetes de sodi es justifica per la millora de l’eficiència energètica, les LED utilitzades són de temperatures de color de 3000ºK per a les voreres i d’entre 3500 i 4000ºK per a les calçades, és a dir, un tipus de LED que són menys eficients energèticament i més contaminants lumínicament. 

Tot i això, l'investigador explica que la reducció del consum energètic per part del consistori barceloní s'explica pel fet que aquesta tecnologia s'instal·la “amb menys potència” però adverteix que els LED de llum blanca “poden contaminar entre dues i tres vegades més” que les bombetes de sodi d'alta pressió”. “Les bombetes LED són un frau per a l'enllumenat exterior. La seva implantació està motivada per interessos empresarials i polítics, més que per motius de sostenibilitat”, argumenta Sánchez de Miguel, que explica que fins al 2017 no hi havia LED al mercat d'enllumenat exterior que fossin igual d'eficients energèticament que les bombetes de sodi d'alta pressió, i molt menys que les de baixa pressió. Això no obstant, aquest últim tipus de bombetes "han desaparegut del mercat per interessos empresarials", afegeix.

Com minimitzar la contaminació lumínica?

,

La contaminació lumínica no es pot eliminar, però sí disminuir-la. Això es pot aconseguir, segons Sánchez de Miguel, il·luminant només la superfície indicada, amb làmpades que focalitzin la llum cap el terra i mai cap al cel, que emetin la quantitat justa de llum que es necessiti i que aquesta sigui càlida, amb una temperatura de color igual o inferior a 2.200ºK. Com a complement, es poden utilitzar reductors de flux en horari nocturn i, fins i tot, sensors de presència. També controlar l’enllumenat ornamental d’anuncis i empreses, que representen més del 50% del problema. “El problema no són els LED en si mateixos, sinó aquells que emeten l’espectre blau, que és la que més s’està estenent en la il·luminació nocturna a Europa”, afegeix el científic. 

Pel que fa a l’Ajuntament de Barcelona, ha fet un esforç amb el canvi de lluminària per capgirar la tradicional priorització de la il·luminació de les calçades i garantir una millor il·luminació dels vianants, a través de punts lumínics amb dos fanals, que enllumenen tant les vies com les voreres. A més, el consistori està introduint bàculs amb dos nivells, un per sobre de les copes dels arbres que il·luminen la carretera i un per sota que ho fa per la vorera, per evitar que les branques i les  fulles dels arbres tapin la llum. 

Catalunya, pionera en normativa contra la contaminació lumínica

Catalunya ha estat pionera a l’Estat en la implementació de normativa contra la contaminació lumínica i compta amb “alguns dels millors experts en contaminació lumínica a nivell mundial”, explica Sánchez de Miguel. La Llei 6/2001 d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn prioritza la utilització preferent en els enllumenats exteriors de  làmpades de vapor de sodi d’alta pressió (VSAP) i de baixa pressió (VSBP). Ara bé, l'any 2015, després d’un primer intent fallit de reglament, es va aprovar un altre que les entitats que lluiten contra la contaminació lumínica, com Cel Fosc, titllen “d’excessivament permissiu” amb la llum blanca i que està en fase de revisió. 

A nivell espanyol, segons Alejandro Sánchez de Miguel, “tota contaminació lumínica és il·legal” perquè vulnera la llei d’impacte ambiental de 2018. Aquesta norma requereix un informe d’impacte ambiental abreviat si la llum nocturna dels municipis poden impactar a la Xarxa de Natura 2000. “En el cas de Barcelona, la capital catalana impacta a Collserola, però no ha fet aquest informe”, assegura l’astrofísic. En aquest sentit, l’investigador també ha reclamat que Barcelona elabori un mapa de la nit, com té Madrid, per poder controlar la contaminació lumínica del municipi. 

Pel que fa a la ciutat de Barcelona, fonts municipals asseguren que les mesures que adopta el consistori en el canvi d’enllumenat públic compleix amb el REBT (el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió), el REE (Reglament d'Eficiencia Energètica), el PDI (Pla Director Il.luminacio de Barcelona), les recomanacions a nivell internacional i, a més, amb el Comitè Espanyol de la Il·luminación i la llei d’ordenació ambiental de l'enllumenat per a la protecció del medi nocturn.

Tot i això, Sánchez de Miguel adverteix que el govern espanyol estudia prohibir les làmpades de més de 3.000ºK —justament les que utilitza l’Ajuntament de Barcelona— a l’esborrany de la nova llei contra la contaminació lumínica a Espanya, com ja ha fet, per exemple, França. Segons l’investigador, la utilització d’aquesta temperatura de color també contradiu les recomanacions de compra pública verda de la Comissió Europea i les recomanacions del Comitè Espanyol d'Il·luminació, on s’alerta dels riscos de les bombetes LED. 

“Barcelona només compleix amb els requisits que demana el Ministeri d’Indústria Comerç i Turisme, encara que són tan sols requisits tècnics, no ambientals. A Espanya, des de 2007, les administracions públiques han de reduir la contaminació lumínica per llei. Barcelona no és pitjor que qualsevol altre ciutat. El problema és l’incompliment generalitzat de les lleis ambientals”, afegeix l’investigador.

Font: Unsplash | Kevin Horvat

Font: Pixabay | EvgeniT